La línia d'ombra - Joseph Conrad
Conrad, Joseph. La línia d’ombra
Barcelona: Proa, 1997
The Shadow-Line
Traducció de Marta Bes
Col·lecció Clàssics Moderns, 39
>> Què en diu la contraportada...
La línia d’ombra conta la història d’un jove capità de vaixell en el seu primer comandament, amb l’embarcació aturada als mars tropicals, la tripulació presa de la febre, i el rosec d’un sentiment d’incopetència culpable. La novel·la és narrada des de la perspectiva d’algú que travessa “la línia d’ombra”, que fa “el pas – com diu el mateix Conrad- de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida”.
>> Com comença...
Tan sols els joves tenen moments d’aquests. No em refereixo als molt joves, no. Els molt joves, pròpiament dit, no tenen moments. La primera joventut gaudeix del privilegi d’avançar-se a la seva època, de viure en la meravellosa continuïtat de l’esperança que no coneix les pauses ni la introspecció.
Tanques darrere teu la porteta de la mera infància... i entres en un jardí embruixat, on fins les ombres tenen una lluor prometedora. Cada revolt del camí té el seu encant. I no és que sigui un país per descobrir. Saps molt bé que tota la humanitat ha anat en aquesta direcció. És l’encís d’una experiència universal que esperes que t’aporti una sensació insòlita o personal: una mica d’experiència pròpia.
>> Moments...
(Pàg. 17)
I, de cop i volta, ho vaig deixar tot. Vaig deixar-ho d’una manera immotivada; com ho és, per a nosaltres que un ocell se’n vagi d’una branca que li és còmoda. Va ser com si, sense ser-ne conscient, hagués sentit algun xiuxiueig o hagués vist alguna cosa. Bé... potser sí! Un bon dia estava la mar de bé i l’endemà tot havia desaparegut: l’atractiu, el gust, l’interès, la satisfacció..., tot. Fou un moment d’aquells, sabeu? La malaltia de la immaduresa, de la segona joventut, va caure damunt meu i se’m va endur. Vull dir que se’m va endur d’aquell vaixell.
(Pàg. 39)
Del món, no calia esperar-ne res d’original, res de nou, de sorprenent ni d’informatiu: ni oportunitat de descobrir alguna cosa d’un mateix, ni saviesa que es pogués adquirir, ni diversions de les quals poder gaudir. Tot era estúpid i sobrevalorat, igual com el capità Giles. Que fos així.
(Pàg. 47)
Allí va ser on em va abandonar l’optimisme. L’ambient burocràtic és capaç de matar tot el que respira l’aire de l’esforç humà, i d’ofegar por i esperança en la supremacia del paper i la tinta.
(Pàg. 55)
Em vaig adonar que la meva imaginació havia seguit les vies convencionals i que les meves esperances havien estat sempre grises. Jo havia previst la feina de capità com a resultat d’una lenta trajectòria de promoció com a empleat d’alguna companyia respectabilíssima. El premi a un servei lleial. És clar que servir lleialment no era cap problema. Ho feies de manera natural, per tu mateix, pel vaixell, per amor a la vida que havies triat; no pas pel premi.
En la idea del premi hi ha alguna cosa desagradable.
(Pàg. 124)
(...) quasi era un esperit incorpori; tant com pot ser-ho una persona sense estar morta. Vaig fixar-me en l’agudesa sobrenatural del seu os del nas, en les profundes cavitats de les seves temples, i vaig envejar-lo. S’havia reduït tant que segurament es moriria aviat. Quin home més envejable! Estava tan a punt d’extingir-se... I jo, en canvi, havia de suportar que s’agitessin dintre meu una vitalitat angoixada, dubtes, confusió, remordiments, i una imprecisa manca de fer front a l’odiosa lògica de la situació.
(Pàg. 130)
(...) Vet-ho aquí: estrelles, sol, mar, llum, foscor, espai, grans aigües; la formidable Obra dels Set Dies, amb la qual sembla que la humanitat hagi ensopegat sense haver-hi estat convidada (...).
(Pàg. 140)
Suposo que en aquella època jo m’alimentava per a viure, com se sol fer; però el record que en tinc ara és que en aquell temps, la meva vida, l’alimentava una angoixa insuperable, com una mena d’estimulant infernal que m’excitava i em consumia alhora.
>> Altres n'han dit...
Lo que leímos, ilibros, escritores, La audacia de Aquiles, Sitio de ciencia ficción, Al Azrac
>> Enllaços:
Joseph Conrad, les claus de l'obra, literatura victoriana, "Ya es usted dueño de sí mismo...", només mar, vaixells fantasma, febres tropicals, inspiració musical,
.
Lo que leímos, ilibros, escritores, La audacia de Aquiles, Sitio de ciencia ficción, Al Azrac
>> Enllaços:
Joseph Conrad, les claus de l'obra, literatura victoriana, "Ya es usted dueño de sí mismo...", només mar, vaixells fantasma, febres tropicals, inspiració musical,
.
>> Llegeix-lo:
>> Escolta'l:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada