El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs - Philippe Delerm



"Ara, aniria bé un programa de televisió. El més idiota farà el fet. ¡Ah, mirar per mirar; sense altra intenció, sense desig, sense excusa! (...)"





Delerm, Philippe. El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs.
Barcelona:  Editorial Empúries, 1999


Le première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules. Traducció de Jordi Llavina
Col·lecció Narrativa, 87


>> Què en diu la contraportada...
La sorpresa literària de l’any té nom: es titula El primer glop de cervesa. Aquest llibre, editat a França de forma modesta i gairebé anònima, va vendre, en pocs dies i davant la sorpresa de tothom, més de 350.000 exemplars. Aviar es va passar de la sorpresa a l’admiració, i ja ningú dubta que ens trobem davant d'un dels llibres més fins i originals que s’han publicat últimament.
El primer glop de cervesa descriu, amb tendresa i ironia, els petits plaers de la vida, des del primer glop de versa fins al diari de l’esmorzar, passant per l’olor de les pomes, la ràdio en el cotxe, el cine o el Tour de França. Philippe Delerm, que s’ha consagrat com un dels autors més importants de França dels últims anys, ha saltat a la fama merescudament amb aquest llibre deliciós, que ha captivat l’atenció de milers de lectors arreu d'Europa.

>> Com comença...
No un ganivet de cuina, evidentment, ni una navalla de brètol amb fiador. Però tampoc un trempaplomes. Diguem que un opinel dels número 6, o un laguiole. Un ganivet que hauria pogut ser d'un hipotètic avi com val. Un ganivet que aquest hauria fet lliscar dins d'uns pantalons de vellut de color xocolata de ratlles amples.

>> Moments...
(Pàg. 8)
A l’època del fax, representa el luxe rústic. Un objecte del tot peculiar, que infla inútilment la butxaca i que ens traiem de tant en tant, mai per fer-lo servir, sinó per tocar-lo, per mirar-lo, per l’agradable sensació d'obrir-lo i tancar-lo. En aquest regal gratuït, hi dorm el passat.
Un ganivet a la butxaca

(Pàg. 12)
Passa gairebé sempre a aquella hora buida del matí en què el temps encara no ens fa decidir per res. Oblidats els bols i les molles de l’esmorzar, lluny encara les olors ben cuites del dinar, la cuina està ben tranquil·la, quasi una abstracció.
Ajudar a desgranar pèsols

(Pàg. 17)
La de les pomes és una olor que es desborda. ¿Com ens ho hauríem fet, si no, per passar tant de temps d'aquella infantesa acre i ensucrada?
L’olor de les pomes

(Pàg. 27)
Gairebé podríem... està be la vida en condicional; com temps enrere en els jocs infantils: “Hauria dit que eres...” Una vida inventada, que enxampa les certeses a contrapèl. Una vida gairebé: a l’abast de la mà (...)
Gairebé podríem dinar fora

(Pàg. 33)
Travessem la nit. Els rètols espaiats –Futuroscop, Poitiers-Nord, Poitiers-Sud, pròxima sortida Marais poitevin- tenen noms ben francesos amb regust de classes de geografia. Però és un regust abstracte, una realitat cega que escorrem amb un vell fons d'astúcia mandrosa: aquesta França virtual que abolim –amb el peu damunt l’accelerador, una llambregada al comptaquilòmetres- és una lliçó de més que no aprendrem.
L’autopista a la nit

(Pàg. 36)
La mirada de cada passatger obeeix una petita gimnàstica instintiva i complexa: probable parada al terra negre de cautxú, entre els peus dels ocupants; parada prolongada de benvinguda just per sobre de les cares. Les actituds intermèdies –tanmateix, les més interessants- s’han d'efectuar furtivament.
En un tren vell

(Pàg. 52)
Ara, aniria bé un programa de televisió. El més idiota farà el fet. ¡Ah, mirar per mirar; sense altra intenció, sense desig, sense excusa! És com l’aigua del bany: un ensopiment que us fa endormiscar amb un benestar palpable.
El diumenge al vespre

(Pàg. 71)
Amb el diari és tota una altra cosa. El despleguem de qualsevol manera damunt la taula de la cuina, entre la torradora i el recipient per a la mantega. Vagament, prenem nota de la violència del segle, però té un gust de confitura de groselles, de xocolata, de pa torrat.
El diari de l’esmorzar

>> Altres n'han dit...

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli