Nocturn a l'Índia - Antonio Tabucchi



"La realitat passada és sempre menys dolenta del que efectivament va ser: la memòria és una experta en falsificacions fenomenal".


Tabucchi, Antonio. Nocturn a l’Índia.
Barcelona:  Columna-Bromera, 1997


Notturno indiano. Traducció de Joan Francesc Mira
Col·lecció Clàssica, 6



>> Què en diu la contraportada...
Nocturn a l’Índia, més enllà de la recerca d’un amic desaparegut, tracta el costat fosc i ocult de les coses, el qual projecta unes ombres que es multipliquen a cada nou intent d’aclarir-les.
Intrigant narració de reminiscències presumptes o reals, Nocturn a l’Índia és també un imaginatiu intinerari turístic, real o falsificat, que captiva el lector des del primer moment i el porta a un món fascinant.

>> Com comença...
El taxista portava una barbeta de pera, una malla als cabells i una cua lligada amb una cinta blanca. Vaig pensar que devia ser un sikh, perquè la meua guia els descrivia exactament així. El títol de la meua guia era Índia, a travel survival kit, l’havia comprada a Londres més per curiositat que per altra cosa, perquè proporcionava informacions sobre l’Índia molt curioses i a primera vista supèrflues. Més tard, però, arribaria a adonar-me de la seua utilitat.

>> Moments...
(Pàg. 16)
- (...) Ell era bo, la seua voluntat era bona, però la seua naturalesa tenia un destí trist.

(Pàg. 18)
- Deu haver-hi un arxiu –vaig dir-, supose.
Ell va somriure amb un aire infeliç i culpable. Tenia les dents molt blanques i un forat entre les de la part superior.
- Un arxiu... –murmurà. De colp la seva expressió es va fer dura, tensa. Em va mirar amb severitat, quasi amb menyspreu. – Aquest és l’hospital de Bombai –va dir secament-, oblide les seus categories europees, són un luxe ple de supèrbia.

(Pàg. 35)
- Practically... Actually – digué-, quines paraules tan curioses, les he sentides tantes vegades a Anglaterra..., vostès els europeus usen sovint aquestes paraules –va fer una pausa més llarga, però vaig comprendre que el seu raonament no s’havia acabat-. Mai no he estat capaç de decidir si és per pessimisme o per optimisme –continuà-, vostè què en pensa?
Li vaig demanar si podia explicar-se millor.
- Oh- va dir, és difícil explicar-se millor. Mire de vegades em pregunte si és una paraula que indica supèrbia o si, pel contrari, vol dir només cinisme. I també molta por, potser. ¿ Vostè m’entén?
- No ho sé –vaig dir-, no és fàcil. Però potser la paraula “pràcticament” no vol dir pràcticament res.

(Pàg. 53)
(...) abans de tancar la porta em va dir:
- La ciència cega llaura inútils terrossos, la folla fe viu el somni del seu culte, un nou déu és només una paraula, no creure o bé buscar: tot és ocult.

(Pàg. 71)
La realitat passada és sempre menys dolenta del que efectivament va ser: la memòria és una experta en falsificacions fenomenal.

(Pàg. 88)
- (...) ¿I què feia a Calcuta?
- Fotografiava l’abjecció –respongué Christine.
- ¿Què vol dir?
- La misèria –va dir ella-, la degradació, l’horror, li pot dir com vulga.
- ¿Per què ho ha fet?
- És el meu treball –va dir ella-.Em paguen per això.
Va fer un gest que potser significava resignació a la professió de la seua vida i després em preguntà: -Vostè ha estat mai a Calcuta?
Vaig fer que no amb el cap.
No hi vaja –digué Christine-, no cometa mai aquest error.
- Jo creia que una persona com vosté pensava que en la vida s’ha de veure el màxim possible.
- No –va dir ella convençuda-, s’ha de veure el mínim possible.

>> Altres n'han dit...

>> Enllaços:

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli