Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Sostiene Pereira - Antonio Tabucchi

Imatge
"Es difícil tener convicciones precisas cuando se habla de las razones del corazón, sostiene Pereira." Tabucchi, Antonio. Sostiene Pereira. Barcelona:  RBA, 1995 Una testimonianza . Traducció de Carlos Gumpert i Xavier González. Col·lecció Narrativa de hoy è   Què en diu la contraportada... Con gran maestría narrativa, Antonio Tabucchi nos cuenta la historia de Pereira, un viejo y sensible periodista en la Lisboa de 1938, en plena dictadura de Salazar. è   Com comença... Sostiene Pereira que le conoció un día de verano. Una magnífica jornada veraniega, soleada y aireada, y Lisboa resplandecía. Parece que Pereira se hallaba en la redacción, sin saber qué hacer, el director estaba de vacaciones, él se encontraba en el aprieto de organizar la página cultura, porque el Lisboa contaba ya con una página cultural, y se la habían encomendado a él. Y él, Pereira, reflexionaba sobre la muerte. è   Moments... (Pàg. 31) (...) se puso a escribir "Se cumple

Passi-ho bé, senyor Chips - James Hilton

Imatge
"Treballava bé; era conscienciós; era un pern que oferia servei, satisfacció, confiança... de tot, menys inspiració." Hilton, James. Passi-ho bé, senyor Chips. Barcelona: Viena Editorial, 2012 Goodbye, Mr. Chips . Traducció de Miquel Desclot. Col·lecció El Cercle de Viena Clàssics Moderns  i è   Què en diu la contraportada... Tots els mestres experimenten la por d'enfrontar-se als seus primers alumnes: una classe plena de nois cridaners disposats a posar a prova el professor més tranquil i assenyat. I en Chipping, molt jove i, per tant, molt inexpert, no va ser cap excepció. Els nois no van trigar gaire a abreujar-li el nom: era en Chips al pati de l'escola i quan parlaven entre ells. I és que el nou professor havia arribat a Brookfield -llavors tota una institució entre les escoles angleses- quan tot just acabava d'enllestir els estudis, i, probablement, la disciplina no era el seu fort... Aquesta és la seva història, el relat d'una exper

Historias de amor - Robert Walser

Imatge
"Quien no ama no existe, no vive, está muerto." Walser, Robert. Historias de amor Barcelona:  Siruela, 2003 Liebesgeschichten . Traducció de Juan de Sola. Col·lecció Libros del Tiempo, 159  i è   Què en diu la contraportada...  De los más de mil relatos cortos escritos por Robert Walser unos cien versan sobre el amor. Volker Michels, germanista y autor del epílogo que acompaña esta edición, seleccionó en 1978 ochenta y los ordenó cronológicamente. Estos relatos demuestran la gran variedad del registro expresivo de Robert Walser y dan fe de la evolución de un autor que tenía un concepto poco convencional del amor y del erotismo. En ellos se manifiesta un desmesurado amor mundi que lo envuelve todo, las muchachas y los pájaros, las nubes y las mujeres distantes, las flores en los prados y los enamorados que se tumban sobre ellos con su mirada benévola pero también pícara. Con graciosas caricias poéticas, abundantes diminutivos y giros verbales absolutamente

El pes de la papallona - Erri De Luca

Imatge
"Sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l'altura." De Luca, Erri. El pes de la papallona Alzira:  Bromera, 2011 Il peso della farfalla. Traducció d'Anna Cassasas Col·lecció Eclèctica, 192   i è   Què en diu la contraportada...  El rei dels isards sap que el seu temps s'esgota després d’anys de supremacia indiscutible per la seva força i grandesa. Ara, les seves banyes hauran de rendir-se a les d’un fill decidit. Sap com encarar el seu ocàs amb dignitat. És novembre. Des de la vall se sent l’olor de l’home, de l’assassí de la seva mare. El vell caçador furtiu sap que també voreja el final. Ha passat la vida acaçant molts fills del rei, però era ell a qui realment buscava. Aquesta serà l’última temporada, no queda més temps si el vol vèncer. Dos éssers únics, extraordinaris, solitaris en la seva supremacia, han posposat durant anys un duel en el qual no hi ha en joc el seu destí, sinó la veritat de dues vides oposades.

Caín - José Saramago

Imatge
"caín és qui va matar el seu germà, caín és qui va néixer per veure el que és inenarrable, caín és qui odia déu." Saramago, José. Caín. Barcelona: Edicions 62, 2009 Caim . Traducció de Núria Prats. Col·lecció El Balancí, 625  i è    Què en diu la contraportada... Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín. Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt d’humor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu volta
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...