L'últim samurai - Helen De Witt





"Mai no et fas gran si la gent t'ho serveix tot en una safata."




De Witt, Helen. L'últim samurai. 
Barcelona: Columna, 2001

The last samurai. Traducció de Ernest Riera
Col·lecció Clàssica, 426  


è Què en diu la contraportada...
Ludo és un nen  prodigi de sis anys. La seva mare, Sibylla, malda per pujar-lo tota sola i per satisfer la seva voracitat intel·lectual. Sota la seva tutela, Ludo aprèn grec tot sol per poder llegir l'Odissea, i després hebreu, àrab, inuit i japonés. Tots dos comparteixen la passió pel film d'Akira Kurosawa Els set samurais, que veuen una vegada i un altra i del qual absorbeixen les lliçons del codi virtuós del guerrer. Ben aviat Ludo s'embarca en la recerca del seu pare i s'adreça a set homes per provar-ne el valor. Cada un d'ells haurà de superar un repte únic. L'últim samurai és una de les novel·les més remarcables que han aparegut en molts anys, un tour de force intel·lectual lúcid i lúdic, una obra amb múltiples nivells de lectura i alhora meravellosament amena i llegidora, plena d'històries de proeses extraordinàries, de fragments de poemes grecs i de llegendes islandeses, d'enginyosos problemes matemàtics... un text extraordinàriament divertit, original i amb una inusual profunditat psicològica que ben segur que es convertirà en un clàssic.

è Com comença... 
El pare del meu pare era pastor metodista. Era un home alt, atractiu, d'aspecte noble; tenia una veu profunda, preciosa. El meu pare era un ateu convençut i un admirador de Clarence Darrow. Se saltava cursos amb la mateixa alegria amb què els altres nens se saltaven classes, va sermonejar la congregació del meu avi sobre el carboni 14 i l'origen de les espècies, i van concedir-li una beca completa a Harvard a l'edat de quinze anys.

è Moments...
(Pàg. 33)
Hi ha gent que pensa que els anticonceptius són immorals perquè l'objectiu de la còpula és la procreació. Resulta similar el fet que hi ha gent que pensa que l'única raó vàlida per llegir un llibre és escriure un llibre; la gent ha de demanar que li extreguin llibres de la foscor i la pols per poder escriu milers de paraules que també seran enviades a la foscor i la pols i que després es podran demanar perquè altra gent pugui enviar encara més milers de paraules a la foscor i la pols perquè es facin companyia.

(Pàg. 44) 
La qüestió de fer sortir un bebè de l'úter a l'aire exterior està força ben documentada. Surt a fora, un gemec xop. Amb el temps els seus talents surten a la llum; són perseguits i reduïts a cops de pal fins a la insensibilitat. Però Mozart va ser, una vegada, un mico petit, prodigiós i prestidigitós.

(Pàg. 76) 
A una idea només li cal que no hi hagis pensat mai fins llavors per conquerir-te la ment (...).

(Pàg. 118) 
(...) sempre espero trobar-me algun renegat escolar entusiasta la metro, la mena de persona que només llegeix alguna cosa perquè és meravellosa (i que per tant odiava l'escola). Per desgràcia, els renegats escolars entusiastes mai no fiquen el nas o no els ho demanen.

(Pàg. 146)
(...) és tant cruel que cada vegada ens haguem de despertar per respondre al mateix nom, reviure els mateixos records, reprendre els mateixos hàbits i estupideses que vam haver de suportar el dia abans quan ens vam ajaure per dormir.

(Pàg. 230) 
He calculat que m'he estat 12 dies a escola, que són 84 hores, i que per tant hauria pogut llegir 8.400 versos de l'Odissea. Hauria pogut llegir Heròdot o ad Nicoclem o la Cirupèdia i els Memorials de Sòcrates. Hauria pogut acabar Àlgebra Fàcil. Hauria pogut començar Cálcul Fácil. Hauria pogut dominar a fons tots els caràcters japonesos.
El que em neguiteja és que J.S. Mill no va anar a escola. Li ensenyava tot el seu pare i era per això que portava 25 anys d'avantatge a tothom.
He decidit endur-me les Argonàutiques a escola.

(Pàg. 261)
(...) ¿Com pots estar tant segur del fet que una cosa que no saps és una cosa que vols saber? Pensa en Èdip.

(Pàg. 331)
(...) sense cap vergonya va robar de Sòcrates la sentència: la ignorància no representa cap vergonya, però rebutjar d'aprendre sí.

(Pàg. 352)
Indolència, interrupció, negoci i plaer; tots esperen el seu torn per retardar-nos (...).

(Pàg. 358)
Mira, el millor consell que et puc donar és que mai no et refiïs de ningú tret de tu mateix a l'hora d'aconseguir alguna cosa de la vida, va dir. Tot el que tinc ho he aconseguit amb els meus esforços. Mai no et fas gran si la gent t'ho serveix tot en una safata.

(Pàg. 370) 
El cas és que la majoria de la gent és il·lògica per costum més que no pas per estupidesa; segurament podrien ser racionals amb molta facilitat si se'ls eduqués com cal.

(Pàg. 474)
La gent que generalitza sobre l'altra gent és criticada com a superficial. És només quan has conegut una gran quantitat de gent que pots distingir els que són poc corrents... quan  et mires cada persona com si no n'haguessis vista mai cap, totes s'assemblen.

(Pàg. 480)
Em sentia avergonyit, avergonyit de debò, per tots els anys que havia malgastat provant d'identificar el meu pare de veritat en comptes de, senzillament, triar el millor que hi hagués en oferta.

(Pàg. 489)
(...) tu deus haver vist Lear, potser, la gent sempre s'espanta quan treuen els ulls a Gloucester. ¿Com et sembla que deu ser, veure l'òrbita ensangonada on ha entrat un polze? Amb l'altra ull, plorava. Lear no et persegueix, vull dir que no se t'apareix una vegada i una altra, però quan ho veus de debò... ho veus dia rere dia. Penses en alguna altra cosa un cop i una altre i un altre. No és la sang, és saber que allò ho ha fet una persona.

(Pàg. 494)
Quan has vist coses, o t'han fet coses, aquesta malesa se't fica a dintre i torna a casa amb tu, i llavors la gent que mai no ha estat a prop d'una guerra, gent que mai no ha pegat cap animal i que encara menys ha torturat ningú... gent que és totalment innocent... també pateix. La tortura surt a fora en forma de fàstic (...).

(Pàg. 525)
A mig carrer vaig sentir un piano.
Un ramat d'octaves fugia amunt i avall del teclat com si fossin girafes espantades; un nan saltava a peu coix, dotze gripaus saltaven amb totes quatre potes. Em vaig asseure a l'esglaó de l'entrada mentre les XXV variacions del Festin d'Aesope d'Alkan enlluernaven un carrer indiferent. ¿Qui pot ser? vaig pensar.

è Altres n'han dit...
Books I loved, Authortrek, Página 12The New York Times

è Enllaços:
Hellen DeWitt, analítica, un enfocament diferent de la precocitat infantil, la sala d'estudi de Ludo, els referents de Ludo.



Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli