Les Encantades. Jimmy Rose. El violinista - Herman Melville



"(...)  els seus esperits silents van salpar cap al més remot dels futurs."




Melville, Herman. Les Encantades. Jimmy Rose. El violinista. 
Terrassa: El cau ple de lletres, 1998

Traducció de Pep Julià
Col·lecció Les Encantades, 1



 Què en diu la contraportada...
Abans de recloure’s en un silenci obstinat, en la grisor d’un funcionariat de duanes i en un amarg retir enmig de l’oblit, Herman Melville (1819-1891) va escriure un dels textos més bells de tota la literatura nord-americana: The Encantadas.
Viatge a una regió extraordinària del Pacífic, a l’infern o a l’interior de l’individu, aquest conjunt unitari de narracions basteix un univers inquietant i simbòlic, a voltes nihilista i cruel, impotent davant el dolor, fascinat per la bellesa del món visible i per les històries personals que guarda.
Però sobretot, l’obra s’obstina a construir-ne un correlat lingüístic, riquíssim, que permeti a l’home de “sobreviure’s a si mateix”.
Potser per aquesta riquesa de matisos Les Encantades ha estat injustament oblidada pels traductors i editor del nostre país.

 Com comença...
No ens hi hem pas d’acostar –digué el barquer-,
Car si sense voler ens hi acostàvem, la mort hi trobaríem;
Ja que aquestes illes que ara i adés semblen illes,
No són terra ferma ni amaguen cap recompensa segura,
Ans són una escampadissa de paranys que belluguen
En tota l’amplària de la mar; per això les anomenem
Illes Errants; i per això n’heu de fugir (...).

 Moments...
(Pàg. 34)
Però la maledicció singular, diguem-ne així, de les Encantades, allò que n’exalta la desolació per sobre d’Idumea i del Pol, és que no els arriba mai cap mutació, ni la mutació de les estacions ni la de les penes. Els passa pels mig l’equador i no coneixen la tardor ni coneixen la primavera; i com que ja són només cendres, cap ruïna no les malmetrà mai gens ni mica.
Les Encantades

(Pàg. 35)
(...) platges amples i rases plenes d’una infinitat de conquilles mortes, i de tant en tant trossos podrits de canya de sucre, troncs de bambú i cocos que s’han escampat fins a aquest altre món més negre provinents de les encantadores illes plenes de palmeres que queden a occident i al sud, des del Paradís de dret fins al Tàrtar.
Les Encantades

(Pàg.101) 
Ja no van sotjar més, plens de temor febrosos, ni encara menys de febroses esperances, dellà de l’horitzó del present, ja que els seus esperits silents van salpar cap al més remot dels futurs.
Les Encantades

(Pàg. 106)
Si hi ha llibres considerats d’allò més nocius i se’n prohibeix la venda, què cal dir, aleshores, de fets més capitals que no són pas somnis d’homes caducs? Aquells a qui els llibres deixen malparats, no seran capaços de sobreposar-se als fets reals. S’haurien de prohibir els fets, i no els llibres. Però l’home sembra totes les coses al vent, que bufa just fins que són escoltades, i l’home no pot saber si fa el bé o el mal. Sovint el bé fa el mal, i el mal fa el bé.
Les Encantades

(Pàg. 121) 
Al sud-est de l’illa de Crossman hi ha l’illa de Hood, o illa Ennuvolada de McCain, i a la seva part sud s’hi troba una cala vítria amb una platja ampla de lava negra matxucada que anomenen Platja Negra o desembarcador d’Oberlus. Hauria pogut rebre perfectament el nom de Platja de Caront.
Les Encantades

(Pàg. 134)
Oberlus fou vist durant molt de temps, figura central d’una banda mestissa i assassina, una criatura que és religiós de detestar, ja que és filantropia odiar un misantrop.
Les Encantades

(Pàg. 159) 
Tot i que en la teva pobresa no tenies ni un penic per oferir als pobres, tu, Jimmy, encara podies fer almoina als rics. Perquè no es deleix pas més pel pa el pidolaire que xerra a la cantonada que el cor vanitós pels afalacs. Els uns, rics d’opulència extrema, i els altres, pobres de precarietat extrema, sempre ens acompanyaran.
Jimmy Rose

(Pàg.171) 
- (...) Tu creus que mai no ha estat cap geni, que és massa feliç i gras... oi? No trobes que sigui cap model per als homes en general. Trobes que és incapaç d’ensenyar res que pagui la pena al mèrit desatès, ni al geni ignorat, ni a l’arrogància impotent i menyspreada? Perquè tot plegat són tres coses que no deixen de ser la mateixa.
El violinista

 Altres n'han dit...

 Enllaços:
Herman Melville, un encàrrec, context, les Galápagos: objecte literari.

 Llegeix-lo:
Anglès (The Encantadas: html / html)
Anglès (Jimmy Rose: html / facsímil ed. Princeton University Press, 1922)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli