Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Rompepistas - Kiko Amat

Imatge
"Era lo único que importaba. Nosotros. Lo que fuimos." Amat, Kiko. Rompepistas.  Barcelona: Anagrama, 2009.  Col·lecció Contraseñas, 203 ⇲  Que en diu la contraportada... Corre el verano de 1987, y para Rompepistas, un punk miope y desgarbado de diecisiete años nacido en el extrarradio de Barcelona, los únicos que importan son Generation X, los Clash, los Jam y su propio grupo, Las Duelistas. Las horas se aceleran al lado de sus mejores amigos: Carnaval, el batería gordito, Clareana, su ex novia, y el Chopped, cabecilla de los Skinheads por la Paz. Son los chicos con botas, con las almas rotas y la ropa descosida, sin modales y sin futuro, sin nada que perder. Y el universo de Rompepistas parece a punto de estallar. Llena de patadas y puñetazos, punk rock y reggae, victorias pírricas, curas malvados y el desespero callado del cinturón industrial barcelonés, Rompepistas es una emocionante novela de iniciación que narra con intensidad y gran sentido del humor

Tres cavalls - Erri De Luca

Imatge
"Sense haver rigut abans, els petons no tenen gust de res." De Luca, Erri. Tres cavalls.  Barcelona: Empúries, 2001. Tre cavalli , traducció de Pau Vidal. Col.lecció Narrativa, 168 ⇲   Que en diu la contraportada... Aquesta és la història dels primers dos cavalls de la vida d'un home. Té cinquanta anys i un passat replet d'experiències molt fosques: de molt jove va fer un rumb a l'Argentina. Ara, al cap de vint anys, decideix tornar a Itàlia, després d'haver estimat intensament, d'haver perdut la dona en plena barbàrie, d'haver lluitat contra la dictadura i d'haver patit persecucions i traïcions. A Itàlia viu aïllat, fa de jardiner i llegeix llibres vells. Però un bon dia una dona li torna a encendre la passió i li fa reviure la memòria: amb coratge, el protagonista recorda l'Argentina, el sud del món. I tot això mentre viu el seu nou amor, cuida el jardí i aprèn alguna cosa d'un africà que somia a tornar al seu país. De

El castillo de los destinos cruzados - Italo Calvino

Imatge
"(...) las setenta y ocho cartas de la baraja de tarot en cuyas combinaciones aparecen secuencias de historias que en seguida se deshacen." Calvino, Italo. El castillo de los destinos cruzados.  Madrid: Siruela, 1999.  Il castello dei destini incrociati , traducció d’Aurora Bernárdez Biblioteca Calvino, 10 ⇲  Que en diu la contraportada... El castillo de los destinos cruzados , que Italo Calvino consideraba uno de sus mejores libros, se publicó originalmente en 1973, tras un elaborado proceso de escritura a través de métodos combinatorios que le llevó cinco años. Las dos narraciones que lo componen fueron concebidas a partir de un mismo juego formal: las posibles interpretaciones de dos diferentes mazos de tarot, cuyas cartas se reproducen a lo largo del libro. Para El castillo de los destinos cruzados el punto de partida es el tarot Visconti —con sus delicados miniados que reflejan el refinamiento renacentista—, que genera una serie de historias cortesa

Los Periódicos - Henry James

Imatge
"(...) -   ¿Y qué teme usted –interrogó Bight- que pueda suceder?   -   Pues, para estar sobre seguro –sonrió-, quiero suceder yo primero, ¿comprenden?" James, Henry. Los Periódicos.  Barcelona: Alba Editorial, 1998.  The Papers , traducció de Guillermo Lorenzo. Col.lecció Clásica, 18 ⇲  Que en diu la contraportada... Una pareja de periodistas –jóvenes, inquietos, pobres, enamorados –anda a la caza de la noticia en el bullicioso Londres de principios de siglo. El centro de la atención pública del momento lo ocupa un personaje «universal y ubicuo» que responde al complejo nombre de Sir A.B.C Beadel-Muffet, K.C.B., M.P., y que no es sino lo que Borges habría llamado una de esas «espléndidas nulidades que cruzan los visibles escenarios del mundo». Cuando un día este admirable caballero desaparece, no sólo deja una codiciada vacante en el olimpo de la fama sino que arroja a nuestra pareja de reporteros al laberinto de una investigación cuyo efecto principa

Carta al pare - Franz Kafka

Imatge
"(...) en tu s’acabava tota la puresa del món i en mi començava, en virtut del teu consell, tota la immundícia." Kafka, Franz. Carta al pare.  Barcelona: L’Avenç, 2009.  Col·lecció Literatures ⇲   Que en diu la contraportada... Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d’un servent de sinagoga. Tot i que el pare ja s’havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d’autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el seu pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s’arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació

Libre de Meravelles: volum IV - Ramon Llull

Imatge
"Molt se meraveyllà lo burguès com havia vergonya de pixar denant los hòmens, e no havia aüda vergonya de Déu (...)" Llull, Ramon. Libre de Meravelles: volum IV  Barcelona: Barcino, 1982.  Col·lecció Els nostres clàssics, 46 - 47 ⇲  Com comença... -  Continència és assadoyllament atemprat, e és contrari a enveja, que és vici mortal honumà desig desiga injuriosament contra compliment de continència. A Amable fill –dix lo ermità-, enveja pot ésser major en hom rich que en hom pobre, e açò mateix se segueix de continència; car major vici és a hom ric si ha enveya e si no·s té per pegat de çp que Déus li ha donat, que no és a hom pobre dels béns temporals. [LLIBRE VIII. D’HOME] [LXXIIII] DE CONTINÈNCIA E DE ENVEJA ⇲  Moments... (Pàg. 23) -  Sényer - dix Fèlix-, ¿per què Déus fa benevuyrança a ·I· hom, que lo fa ésser senyor de altre hom, com sia cosa que tots los homens sien de ·Iª· natura, ço és, d’una espècia? - . –Fill- dix lo ermità - , a ·I· pastor
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...