Els amics - Kazumi Yumoto

Yumoto, Kazumi. Els amics
Barcelona: Cruilla, 1997

.

.

.

.

Natsuo no Niwa / The friends
Traducció de Núria Font i Ferré

Col·lecció Gran Angular, 89
.

.

.

>> Què en diu la contraportada...
Quan l’àvia de Yamashita mor, Yamashita i els seus amics queden molt encuriosits per la mort. Quin aspecte té el cos d’un mort? Què diferencia el moment de just abans de morir amb el de just després? I, amb l’esperança de veure la mort de ben a prop, decideixen vigilar un vell del barri, tot esperant que li arribi l’hora. Però mentre ells observen l’home, aquest també els observa i, gradualment, sorgeix una mútua fascinació que es convertirà en amistat.

>> Com comença...
Ha plogut sense parar des del començament de juny i avui torna a caure un altre xàfec. A l’escola havien d’obrir la piscina, però ho han deixat córrer per demà. Embadalit, contemplo les “fulles monstre” per la finestra. Aquelles fulles gegantes, en forma de palmell i més o menys de la mida d’una carbassa, ja arriben a les finestres de la classe del primer pis. Cada vegada que plou creixen una mica més. A l’hivern s’assequen i es moren, però cap a la primavera reviuen i a l’estiu treuen brots pertot arreu, com criatures d’un altre planeta.

>> Moments...
(Pàg. 19)
Si de debò vols saber una alguna cosa, llavors has de provar de descobrir-la, per més por que tinguis.
(Pàg. 62)
(...) i la mare beu molt, darrerament més aviat em passo molta estona a la meva habitació, encara que no hagi d’anar a repàs. No m’agrada que la mare begui. És com si se n’anés a un altre lloc, i això em fa posar nerviós.

(Pàg. 89)
Estirat al llit, compto les meves respiracions. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis...catorze, quinze, setze, disset... Quan passo de les trenta, començo a adormir-me. La son m’embolica i m’estira cap avall, però de vegades torno a flotar a la superfície com una bata vella submergida a l’aigua, i em poso a comptar de nou des del començament.

(Pàg. 91)
Viure és molt més que respirar. Per tant, morir també deu ser molt més.

(Pàg. 103)
- Suposo que morir no és tant estrany. Al capdavall, tothom es mor –dic jo, i Kawabe fa que sí amb el cap.
- Però jo continuo tenint por de morir. I tu?
- Jo també.
- És estrany. Si tots hem de morir un dia o altre, com és que ens fa tant por, la mort? Suposo que no ho sabrem fins que no ens morim.- Daixonses –diu Yamashita a poc a poc-. Jo encara no sé fer sashimi de palaia, i no em vull morir fins que no n’hagi après, llavors tinc por. Ara, no sé pas si estaré gaire content de morir encara que no n’hagi après.Arribaré mai a dominar res tan bé que em senti preparat per morir? Encara que no la domini del tot, vull trobar alguna cosa així, ja que si no la trobo, llavors per què hauré viscut?.

(Pàg. 126)
Al mig d’aquells camps banyats de la llum del capvespre, aquell edifici petit en forma de caixa s’eleva tot sol. Aquella caixa és plena d’alguna cosa que voldria entendre més bé, però que sembla allunyar-se per moments, com el temps, que no podem aturar mai.

(Pàg. 136)
Potser és divertit, envellir. Com més vell et fas, més records tens. I encara que el propietari dels records deixi d’existir, potser aquests continuen vius, flotant en l’aire, fonent-se en la pluja i penetrant la terra. Potser després de córrer per molts indrets es fiquen dins el cor d’algú altre. Potser són les entremaliadures dels records d’una altra persona allò que ens fa tenir la sensació d’haver estat ja en un cert lloc, tot i saber que és la primera vegada que hi anem.

(Pàg. 183)
- Què vols ser de gran?Allò em va deixar parat. Des que era molt petit, mai no m’havia preguntat una cosa així.- No ho sé –vaig respondre i vaig rumiar una estona-. Potser no és cap feina, però em sembla que m’agradaria escriure.- Així que vols ser escriptor, eh? –Llavors li va tocar a ell de sorprendre’s. – Novel·lista? (...)

>> Altres han dit...
answers.com,

>> Enllaços:
Kazumi Yumoto, mort, cremació, Premi (1997), kotatsu, literatura juvenil, cosmos, sindria, residències, okonomiyaki, pachinko, la memoria, costums funeraris japonesos


.