El pes de la papallona - Erri De Luca

"Sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l'altura."

De Luca, Erri. El pes de la papallona
Alzira:  Bromera, 2011


Il peso della farfalla. Traducció d'Anna Cassasas
Col·lecció Eclèctica, 192  i


è Què en diu la contraportada... 
El rei dels isards sap que el seu temps s'esgota després d’anys de supremacia indiscutible per la seva força i grandesa. Ara, les seves banyes hauran de rendir-se a les d’un fill decidit. Sap com encarar el seu ocàs amb dignitat. És novembre. Des de la vall se sent l’olor de l’home, de l’assassí de la seva mare. El vell caçador furtiu sap que també voreja el final. Ha passat la vida acaçant molts fills del rei, però era ell a qui realment buscava. Aquesta serà l’última temporada, no queda més temps si el vol vèncer.
Dos éssers únics, extraordinaris, solitaris en la seva supremacia, han posposat durant anys un duel en el qual no hi ha en joc el seu destí, sinó la veritat de dues vides oposades. Una papallona que durant generacions s’ha posat a la banya del rei esbategant al vent serà l’únic testimoni de la sort final d’ambdós oponents.

è Com comença...
El caçador havia abatut la seva mare. Als narius del cadell se li va quedar clavada l'olor de l'home i de la pólvora dels trets.
Orfe igual que la seva germana, sense tenir cap grup a prop, va aprendre-ho tot ben sol.

è Moments...
(Pàg. 11)
Les peulles de l'isard són quatre asos a la butxaca d'un tafur. Amb ells la gravetat és una variació del tema, no pas una llei.

(Pàg. 14) 
Durant un quant temps en el segle passat la joventut es va atorgar una llei diferent de la que estava establerta. Va deixar d'aprendre coses dels adults, va abolir la paciència.

(Pàg. 19) 
Havia vist isards saltar estimballs sense deixar de córrer, l'un rere l'altre, executant una seqüència idèntica de passos per volar d'una vora a l'altra. El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit. Hi havia l'enveja per la superioritat de l'anima, com a caçador admetia la baixesa que inventa un expedient, l'aguait des de lluny. Sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l'altura.

(Pàg. 21) 
El cervell de l'home és remugant, torna a mastegar les informacions dels sentits. Les combina i en fa probabilitats. Així l'home és capaç de premeditar el temps, de projectar-lo. També és la seva condemna, perquè fa estar segur de morir.

(Pàg. 24)
A cada espècie els solitaris són els que proven experiències noves. Són una part experimental que va a la deriva. Rere seu el solc obert es tanca de nou.

(Pàg. 31)
(...) una dona és la teranyina parada en un lloc de pas, que s'enganxa a la roba i es porta a sobre.

(Pàg. 51)
El present és l'únic coneixement útil. L'home, al present, no hi sap ser.

è Altres n'han dit...
Quadern de mots, A tall d'invocació, Els orfes del senyor Boix, Luis Sora, El País

è Enllaços:
Erri De Luca, l'autor en diu, poema en prosa, la presència del paisatge i els elements, la consciència de la derrota / la fi de la carrera