Libre de Meravelles: volum II - Ramon Llull





"(...) la matèria és pura passió (...)"




Llull, Ramon. Libre de Meravelles: volum II
Barcelona: Barcino, 1982. 



Col·lecció Els nostres clàssics, 38




 Com comença...
Comença lo quart libra, qui és dels alamens.

Cant Fèlix hac estat logament ab lo pastor, e dels corsos celestials lo pastor li hac donade conexença, Fèlix pres comiat del pastor, lo qual acompanyà Fèlix longament per una gran afforest.
[LLIBRE IV. DELS ELEMENTS]

 Moments...
(Pàg. 8)
- (...) Dels ·IIII· elaments, lo foch és simple elament en quant ha pròpria forma e pròpria matèria, la qual forma e matèria ha apetit la ·I· a ésser en altre, sens mesclament de negun elament; e açò mateix se segueix de la simplicitat que és en los altres elaments, ço és saber, aer, ayga e terra; car tots els elements són mesclats, e cascun està en l’altre.
[LLIBRE IV.  DELS ELEMENTS]
[XIX] DE LA SIMPLICITAT E COMPOSICIÓ DELS ELEMENTS

(Pàg. 14)
Lo phisoloff legí, e dic que Déus creà ·IIII· essències, ço és saber: ignitas, aeritas, aquetas, terrestritas, segons que és recomptat en lo libre qui és appellat Cahos. Aquelles ·IIII· essències foren ensemps creades, e ensemps foren ·I· ile, qui és apellat cahos. Quescuna de aquelles ·IIII· essències està en forma e en matèria; e la forma és pura acció, e la matèria és pura passió, movent-se la forma per tota la matèria, e ésser mogude tota la matèria per tota la forma.
[LLIBRE IV.  DELS ELEMENTS]
[XXI] DEL MOVEMENT DELS ELEMENTS

(Pàg. 38) 
(...) consciència venç e nafre tots aquells qui a tort combaten aquells qui mantenen dretura; e que veritat e leyaltat esforçen tots aquells qui ab dret se combaten.
[LLIBRE IV.  DELS ELEMENTS]
[XXIX] DE LA BATALLA QUE FON FETA DENANT LOS DOS FILLS DEL REY

(Pàg. 43)
Lo phisoloff respòs a Fèlix, e dix estes peraules: -En ·Iª· ciutat havie ·I· phisoloff qui era gran mestre en la art de phisoloffia. Aquell legí longament la art de phisoloffia en aquella ciutat. Los scolans d’aquell maestre no profitaven tan fort en la sciència com lo mestre volia, e eren hòmens mundanals, e que poch preaven la sciència de phisoloffia. Lo mestre d’aquells scolans era molt treballat per les liçons que legia, e era molt despagat, car los scolans no volien apendre diligentment. E per lo gran treball que lo mestre sostenia, volch lexar la ciutat, e anà-sse’n en ·I· boscatge per tal que recreàs sa ànima e son cors en lo boscatge, contemplant Déu; e amà més star en la companyia de les bèsties salvatges e dels arbres, que en companyia de malvats hòmens peccadors-.
[LLIBRE V. DE LES PLANTES]

(Pàg. 65)
- Lo phisoloff dix que ·I· scolà demanà a son maestre per qual natura se sostenia la terra, e son mestre li dix que lo sosteniment de la terra és per ço car la ·I· elament és enlessat en l’altre, ço és saber, que lo foch entra en la aer, e l’aer en l’aygua, e la aygua en la terra, el a terra en lo foch; e per la levitat e la ponderositat que està egualment en los elaments, està la terra per si mateixa en lo mig loch del firmament, lo qual la fer egualment per totes parts ab influència de son moviment; per què la terra està segurament. E quant se sdevé que an aquell moviment ha engun empatxament, per agluan grossa vapor qui·s met enfre lo percussiment que lo firmament fa a la terra, adonchs se fa terratrèmol en aquelles pertides hon és fet aquell empetxament.
[LLIBRE VI. DELS METALLS]
[XXXIII] DE LA GENERACIÓ DELS MATALLS

(Pàg. 68)
- “(...) Més val lo ferre en la aradre, que lo aur ni lo argent en la caxa; e mils sta spasa en la mà de príncep, que thesaur en coratge, e mils sta castedad en legesa, que luxúria en bellesa; e mils canta lo gall en la alba, que valvat clergue, luxuriós, avar, en la sgleya; e més val lo saman en l’agulla, que lo saffir en l’anell del aur; e a força de hom humil piadors no pot contrestar força de hom ergullós”.
- Sènyer –dix Fèlix-, ¿per qual natura és més de ferre que de argent, ne de aur, ne de peres precioses?
- Respòs lo phisoloff, e dix que Déus ha creada major habundància de aquelles coses que són pus necessàries, que de aquelles que no són tan necessàries, enaxí com de foch, de aer, de aygua, de terra, de forment, de sal, de fere, de pedres, e de les altres coses semblants a aquestes; car totes aquestes coses són pus útils a vida de hom,  que no és pebre, ne aur, ne argent, ni pedres precioses.
[LLIBRE VI. DELS METALLS]
[XXXIIII] DE LA QUESTIÓ QUE NO FO ENTRE LO FERRE E L’ARGENT

(Pàg. 71) 
(...) la major orbetat que pusca ésser en hom, és amar més ço que no veu ne entén, que ço que veu e entén, e amar més a qui no·s cové nulla honor, que amar Déu, qui ha conexença de totes coses, e qui val més que tot quant és creat.
[LLIBRE VI. DELS METALLS]
[XXXIIII] DE LA QUESTIÓ QUE NO FO ENTRE LO FERRE E L’ARGENT

(Pàg. 79)
Fèlix demanà al phisoloff si alquímia és art per la qual hom pusque fer transmutació de ·I· matall en altre. Lo phisoloff resp`pos, e dix que en transmutació de ·I· elament en altre, se cové transmutació sustancial e accidental, ço és saber, que la forma e la matèria se transmuden, ab tots lurs accidents, en sustància nova, composta de noves formes e matèries e accidents:
- E aytal obra, bells amichs –dix lo phisoloff a Fèlix-, no·s pot fer artificialment, car natura hi ha mester tots sos poders.
[LLIBRE VI. DELS METALLS]
[XXXVI] DE LA ALQUÍMIA

(Pàg. 80)
- “(...) En los matalls e en tots los corsos elementats, enserquen los elaments lur perfecció, la qual no poden atrobar, el aqual perfecció han encercada depuys que Déus ha creat lo món. Aquella perfecció és que quescun elament fos, per si, simple, sens corrupció; más car Deús ha mesclades les calitats dels elaments, ço és saber, calor, humiditat, fredor e sequetat, e lo subjech de aquelles calitats són formes e matèries dels elaments, mesclats en confussió de la simple matèria e la simple forma, que són coemnçaments comuns a tots los corsos elementats, per açò és impossible que ·I· elament pusque ésser sens l’altre, porie ésser l’aer humit per si mateix, e que no hagués gens de calor, e seria ab pròpia forma e matèria, quantitat e calor, incorrumpable en algun cors compost; la qual cosa és impossible e contre los començaments naturals, qui sónpus forts en apetit natural que en l’artificial del alquimista”.
[LLIBRE VI. DELS METALLS]
[XXXVI] DE LA ALQUÍMIA

(Pàg. 88)
- Senyors –dix Na Renart-, com Déus creà lo mon, no·l creà per entenció que hom fos conegut ne amat, ans ho féu per ço que ell fos amat e conegut per hom; e segons aytal entenció, Déus volch que hom fos servit per les bèsties, jatçia que hom viva de carn e de erbes.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XXXVII] DE LA ELECCIÓ DEL REY

(Pàg. 93)
- (...) Senyors, volentat és de vosaltres que jo sia rey. Tots sapiats que offici de rey és molt perillós, e és de gran treball: perillós és, car per los peccats del rey se sdevé moltes vegades que Déus tremet en terra fam, e maleuties, e mort, e guerres; e açò mateix fa per peccat de poble. E per açò és a rey perillosa cosa regnar, e son regnar és cosa perillosa a tot son poble. E cor sia gran treball a rey governar si mateix e son poble, per açò vos prech tots ensemps que·m donets consellers qui·m ajuden e que·m consellen en tal manera que sia salvament de mi e de mon pobles.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XXXVIII] DEL CONSELL DEL REY

(Pàg. 98)
- (...) En una terra se sdevench que ·I· milà portava ·lª· rata, e ·I· ermità pregà déus que aquella rata caygués en sa falda. Per les oracions del sant hom, Déus féu caser aquella rata en la falda d’aquell ermità, lo qual pregà Déus que·n faés una bella donzella. Dëus exausí los prechs del ermità, e féu de la rata una bella donzella. “Filla”, dix lo ermità, “vos volet lo sol per marit?”. “Sènyer, no, car al sol tollen les nuus la claredat”: E lo ermità demanà si volia per marit la luna, e ella dix que la luna no havia sa claradat per si mateixa, ans la havia per lo sol. “Bella filla, ¿volets vós lo núvol per marit?”. Respòs que no, car lo vent menave les nuus là hon se volie. La donçella no volch lo vent per marit, per ço car les muntanyes lo empetxaven a son moviment; ni volch les muntanyes, per ço car les rates les foradaven; ni volch hom per marit, per ço car auceya les rates. A la fi la donzella pregà lo ermità que pregàs Déus que tornàs rata, anaxí com d’ebans s’era, e que li donàs marit ·I· bell rat.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XXXIX] DE LA TRAÏCIÓ QUE NA RENART TRACTÀ DEL REY

(Pàg. 119)
(...) molt és perillosa cosa ésser inamistat del rey dels hòmens; car de hom mal, poderós, e maestre, nulla bèstia no·s pot defendre.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XL] EN QUAL MANERA NA RENART FO PORTER DEL REY

(Pàg. 122)
- (...) Saviesa de senyor és significade en missatgers savis, bé perlants, bé aconsellants, bé acordants: e noblesa de senyor és significade en missatger que fassen honradament massió, e que sien bé vestits, e hagen companya bén nodrida, e bé arreada, e que los missatgers ni lur companya no hagen avarícia, ni nulla luxúria, supèrbia, ira, ni negun altra vicis.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XLI] DELS MISSATGERS QUE·L LEÓ TRAMÈS AL REY DELS HÒMENS

(Pàg. 140)
(...) és molt perillosa cosa subjugació de poble qui sia sotsmès a rey injuriós, irós, traydor.
[LLIBRE VII. DE LES BÈSTIES]
[XLII] DE LA BATALLA DEL LEOPART E DE LA UNÇA


 Altres n'han dit...
Entrelletres.

 Enllaços:
Ramon Llull, El llibres de les bèsties, Felip IV de Françacontext i creació, inspiració, l'alquimia i Llull.

 Libre de Meravelles a Lleixes:
volum I, volum III, volum IV.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli