Libre de Meravelles: volum IV - Ramon Llull

"Molt se meraveyllà lo burguès com havia vergonya de pixar denant los hòmens, e no havia aüda vergonya de Déu (...)"

Llull, Ramon. Libre de Meravelles: volum IV 
Barcelona: Barcino, 1982. 


Col·lecció Els nostres clàssics, 46-47




⇲ Com comença...
- Continència és assadoyllament atemprat, e és contrari a enveja, que és vici mortal honumà desig desiga injuriosament contra compliment de continència. A Amable fill –dix lo ermità-, enveja pot ésser major en hom rich que en hom pobre, e açò mateix se segueix de continència; car major vici és a hom ric si ha enveya e si no·s té per pegat de çp que Déus li ha donat, que no és a hom pobre dels béns temporals.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXIIII] DE CONTINÈNCIA E DE ENVEJA

⇲ Moments...
(Pàg. 23)
- Sényer -dix Fèlix-, ¿per què Déus fa benevuyrança a ·I· hom, que lo fa ésser senyor de altre hom, com sia cosa que tots los homens sien de ·Iª· natura, ço és, d’una espècia?-. –Fill- dix lo ermità-, a ·I· pastor foren comenades moltes oveylles. Aquell pastor e ·I· ca que havia, eren en gran trebayll, tots dies per guardar e deffendre les oveylles dels lops.-
Ent Fêlix que la semblança de princep és servitud, estant dejús a ésser per poble guardar e regir, per ço que a Déu sia agredable (...).
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXVI] DE BENAUYRANÇA E MALAUYRANÇA 

(Pàg. 33)
(...) A la foylla fembra anà, e ab ella peccà enaxí com havia acustumat. A la plassa tornà lo burguès con hac peccat, e altra vegada li vench volentat de pixar, e lo burguès considerà en si mateix com a sacretament havia pixat e havia feta vilania contra Déu, car avia peccat ab la fembra, e hac consciència e contricció de cor. Estant lo burguès enaxí, ell considerà per quant pixeria denant tants a la plaça, e no·s poc pençar que per neguna cosa ho faés: tal vergonya li’n pendria. Molt se meraveyllà lo burguès com havia vergonya de pixar denant los hòmens, e no havia aüda vergonya de Déu e de remembrar, entendre e amar peccat; car pus gran vilania és desobayr Déu e ensutzar sa ànima de vil menbrament, entendre e voler, que no és pixar denant hom.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXVIII]  DE ENSENYAMENT E DE VILANIA

(Pàg. 44) 
- (...) Fill, per gran mèrit és guanyada gran glòria, e per gran colpa se segueix gran pena; e per açò granea de virtuts muntiplica granea de mèrit; e granea de vicis muntiplica granea de colpa.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXX] DE MÈRIT E DE COLPA

(Pàg. 53)
Era ·I· hom molt luxuriós, lo qual se meraveyllava molt fortment per què ell era desobedient a castedat, e a luxúria portave obadiència. ·I· dia se sdevench que ell legia en ·I· libre on eren scrits los ·X· menamens, entre los  quals Déus menà que hom no sia luxuriós. Adonchs ell preposà que nuyll temps no faés fornicació. A pocha de ora que ell fo lexat de legir lo libre, ell se sentí moviment carnal, e anà fer lo peccat de luxúria, havent consciència que li remordia que no faés aquell peccat, pus que Déus ho menave, e pus que ho avia preposat en son coratge. Com aquell hom ach fet lo peccat, ell se’n penedí fortment, e meraveyllà’s per què era stat desobadient a Déue consciència, e a tan vil moviment carnal havia obait. Estant ell en esta meraveylla, ell entès que a Déu era stat desobadient, per ço car no·l amava ne·l temia fortment, e car lo moviment carnal fortment lo movia: lo qual moviment hom no pot vençre sens que a Déu no port gran amor e que fortmen lo tema.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXXI] DE OBEDIÈNCIA E DESOBEDIÈNCIA

(Pàg. 68)
- (...) Sènyer –dix Fèlix-, gran meraveylla me dó: los hòmens qui són richs de les riqueses temporals, ¿per què hon mes n’an, més ne desigen haver? ¿Ne per què són pus pobres hon més les àman?-. – Fill ·I· hom amava molt fortment diners. Aquell havia ·M· sols; tant amava aquells ·M· sols, que volia que muntiplicassen, e desijà que fossen ·II· milia; [e] enaxí tro que·n hac ·C·  mília. E car aquell amava tota hora muntiplicació dels diners, per axò volia la muntiplicació, e no lo servici per què son los diners; e per açò car no·s volia servir dels diners, hon pus los muntiplicava, major pobretat ne havia e més de fretura li feyen.-
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXXIII] DE RIQUESA E DE POBRESA

(Pàg. 72)
(...) Era ·I· hom pobre que desijave atrobar una pedra preciosa qui valgués ·M· marchs de aur. Gran desig hac aquell hom pobre que atrobàs  aquella pedra, e ymaginà moltes coses les quals feria si la pedra atrobava. Estant lo pobre en esta consideració, ell sentí son cors pobre e freturós, més que d’abans com no cogitava en la pedre, e meraveylla’s com pobre podia haver per ço que res no era-.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXXIII] DE RIQUESA E DE POBRESA

(Pàg. 75) 
(...) Amable fill, tant és noble cosa libertat en coratge de hom, que negun hom no daria la libertat de son voler per tot lo tresor del món.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXIIII] DE LIBERTAT E SERVITUT

(Pàg. 95)
- Fill -dix lo ermità-, la perfecció de hom sta en ·II· maneres: una és en quant hom és criatura, e aquesta perfecció és complida; l’altra és en quan hom pot haver prefecció en membrar, entendre e amar. E car los hòmens se giren e han craença que lur perfecció estia en los objects temporals membrats, enteses e amats, e no amen lur perfecció en lo membrar, entendre e amar, per axó estan los hòmens en inperfecció.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXXVII] DE PERFECCIÓ E DE IMPERFECCIÓ

(Pàg. 131)
- (...) car bella cosa és a humà enteniment ésser bo, gran, durable, poderós, savi.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCIII] DE BELLESA E DE LEGESA

(Pàg. 135)
Era una dona que era molt bella, e per la gran bellea que havia era erguyllosa. ·I· dia se sdevench quye ell se fo mirada en lo mirayll, e viu-se molt bella, e, cogitant en sa bellea, ella naà a la latrina, hon viu molta de legea qui era exida de son cors; e adonchs ella se meraveyllà com negun temps fo erguyllosa de sa bellesa, pus que de son cors exia tant de lagea.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCIII] DE BELLESA E DE LEGESA

(Pàg. 152)
- (...) Concordança és enfre hom e home en quant són de ·Iª· spècia; mas molt major concordànça ha con se concorden per obres, entenent ·I· hom ço que  altre entén, e amant un hom ço que altre ama; e per açò car per esta manera hi pot ésser major concordança, per lo contrari pot ésser major contrarietat.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCVI] DE CONCORDANÇA E CONTRARIETAT

(Pàg. 157) 
- (...) Sènyer, Déus és començament de aquest món, e car los hòmens qu són passats e qui són, los de més ne són en peccat més que en bones obres, per açò me meraveyll com pot ésser que Déus, qui és tan bo, tan complit de tots béns, és començament e fi de ten vil món com és aquest en què som, en lo qual món sta mes de mal que de bé, e més de viltat que de noblea.
- Fill –dix lo ermità-, la final entenció per què Déus ha creat lo món, està en ço que ell sia conegut e amat; e ha conèxer e amar Déu cové que hage molts migans, molts perills e trebaylls , per ço que lo amar e lo conèxer ne sien majors; e poden ·ne ésser major hon pus ha de mals e de vils hòmens en lo món.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCVII] DE COMENÇAMENT E DE FI

(Pàg. 162)
- (...) per los peccats en què hom sta, se sdevé que hom peccador ama més granea de vilesa, qui poch dura, que granea de noblea, qui s’a a perdurable duració; e per açò  los hòmens amen més aquest món que l’altre, lo qual món és poch e vil e qui poch dura, segons comparació del altre.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCVIII] DE GRANESA E DE POQUESA

(Pàg. 168)
- (...) Fill –dix lo ermità-, per ço car entre les gents ha granea de desconexença e de deffalliment, són jo vengut star en est ermitatge, per tal que no veja la desconcexença e lo malvat capteniment de les gents, que és tan gran, que torba a hom enteniment e memòria, e fa a hom haver mala volentat e desordonada. E per açò jo stich en est desert contemplant Dëu, e considerant en les coses com són creades, ne per què són creades; e de ço a contemplar a considerar, són en gran benenance e alegrament.-
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XCVIII] DE GRANESA E DE POQUESA

(Pàg. 190)
- (...) e mils se cové a monge contemplar e plorar, que comprar e vendre.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[CII] DE CONSCIÈNCIA

(Pàg. 223)
- (...) Sènyer –dix Fèlix-, sdevénse a les vegades que hom fa bé e ha entenció de fer mal, e fa mal e ha entenció e fer bé; e per açò meraveyll-me per què Déus jutja més los hòmens segons la entenció que segons la obra-.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[CVII] DE ENTENCIÓ

(Pàg, 234) 
- (...) per açò és meraveylla com hom coneix vici en altre, e en si mateix no·l sap conèxer.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[CIX] DE VANA GLÒRIA

(Pàg. 243)
- (...) Fill –dix lo ermità a Fèlix-, tu que has pres offici de meraveyllar, vé per lo món, e veges com prínceps, prelats e molts de altres regen lo món, e meraveylle’t de aquells qui han mal regiment per què són tants, e de aquells qui han bon regiment per què són tan pochs, com si acosa que granea de bon regiment sia semblant ab la granea de Déu, e granea de mal regiment li sia dessemblant.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[CLI] DE REGIMENT

(Pàg. 259)
- Sènyer –dix Fèlix-, peccat ¿ en què comença, ne en què sta, ne com muntiplica, ne com feneix?-. L’ermità dix que peccat, en quant començament e stament, muntiplicament ho minvament o feniment, que tot se fa en lo desviament de la final entenció per què les coses són, ço és assaber, con hom les desvia de aquella fi per què són.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[CXIII] DE PECCAT

(Pàg. 278)
- Sènyer –dix Fèlix-, com los àngels hagen ten gran glòria en Déu e en si mateixs, fort me meraveyll que ells pusquen haver glòria per neguna cosa que los hòmens fassen, sia que sia bona o que sia mala-. – Fill –dix l’ermità-, del començament se segueix la fi, e de la fi se segueix lo començament-.
[LLIBRE IX. DE PARADÍS]
[CXVI] DE LA GLÒRIA DELS ÀNGELS

(Pàg, 293)
- Fill –dix l’ermità-, la essència del diable està en ·III· coses, ço és saber, recolència, intel·ligència e volència; e tota sa essència fo creada per tal que fruís Déu. E lo diable, per rahó de sa malea e de sa injúria, ab tota sa essència se converteix a ésser contrari a Déu; e per açò tota se converteix en pena, car enaxí com se convertira en glòria si servís Déu, enaxí , car deserveix Déu, se converteix en pena.-
[LLIBRE X. D’INFERN]
[CXIX] DE LA PENA DELS DIABLES

(Pàg. 301)
- Consirar pots, fill, con gran pena haurà la  ànima en infern, con consirarà que per ·I· poch de temps que lo cors viu en est món, e per ·I· poch de delit que ha en est món, ha perduda la celestial glòria, que és ten gran e qui tots temps durarà e estarà en infern hon ha tan gran pena qui tots temps durarà.
[LLIBRE X. D’INFERN]
[CXX] DE LA PENA QUE LES ÀNIMES HAN EN INFERN 

⇲ Altres n'han dit:
Pep Grill

⇲ Enllaços:
volum I, volum II, volum III.